Lo mrezisk s'escriu amb l'alfabet latin, e mai las letras Ö e Š.
Pronóncia[]
Pronóncia del mrezisku
letra
a
b
c
d
e
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
ö
p
q
r
s
š
t
u
v
w
x
y
z
pronóncia
a
b
ʦ
d
ɛ
f
g
h
i
j
k
l
m
n
o
ə
p
ɣ
r
s
ʃ
t
u
v
w
ɣz
ɯ
z
Morfologia[]
Declinason[]
I a uèch cases. I a quatre declinasons.
Primièra declinason dels substantius[]
Primièra declinason dels substantius: tipe man (òme)
cas
singular
plural
nominatiu
man
maner
genitiu
mane
manere
datiu
manu
maneru
accusatiu
manat
manerat
vocatiu
o man
o maner
locatiu
manvö
manervö
instrumental
manam
maneram
ablatiu
mansi
manersi
Segonda declinason dels substantius[]
Segonda declinason dels substantius: tipe kvina (femna)
cas
singular
plural
nominatiu
kvina
kvinar
genitiu
kvinaje
kvinare
datiu
kvinaju
kvinaru
accuzatiu
kvinat
kvinarat
vocatiu
o kvina
o kvinar
locatiu
kvinavö
kvinarvö
instrumental
kvinam
kvinaram
ablatiu
kvinasi
kvinarsi
Tresena declinason dels substantius[]
Tresena declinason dels substantius: tipe zame (tèrra)
cas
singular
plural
nominatiu
zame
zamer
genitiu
zameje
zamere
datiu
zameju
zameru
accusatiu
zamet
zamerat
vocatiu
o zame
o zamer
locatiu
zamevö
zamervö
instrumental
zamem
zameram
ablatiu
zamesi
zamersi
Quatrena declinason dels substantius[]
Quatrena declinason dels substantius: tipe mesto (ciutat)
cas
singular
plural
nominatiu
mesto
zamer
genitiu
mestoje
mestore
datiu
mestoju
mestoru
accusatiu
mestot
mestorat
vocatiu
o mesto
o mestor
locatiu
mestovö
mestorvö
instrumental
mestom
mestoram
ablatiu
mestosi
mestorsi
Declinason dels adjectius[]
Declinason dels adjectius: tipe dobar (bon)
cas
positiu
comparatiu
superlatiu
nominatiu
dobary
dobarty
najdobarty
genitiu
dobaryje
dobartyje
najdobartyje
datiu
dobaryju
dobartyju
najdobartyju
accusatiu
dobaryjat
dobartyjat
najdobartyjat
vocatiu
o dobary
o dobarty
o najdobarty
locatiu
dobaryvö
dobartyvö
najdobartyvö
instrumental
dobaryjam
dobartyjam
najdobartyjam
ablatiu
dobarysi
dobartysi
najdobartysi
Declinason dels pronoms personals[]
Declinason dels pronoms personals
cas
1a persona
2a persona
3a persona
4a persona
5a persona
6a persona
nominatiu
ja
te
ho
me
ve
ny
genitiu
jave
teve
hove
me
veje
nyve
datiu
javu
tevu
hovu
mevu
veju
nyvu
acuzatiu
jat
tet
hot
met
vet
nyt
locatiu
javö
tevö
hovö
mevö
vevö
nyvö
instrumental
jam
tem
hom
mem
vem
nym
ablatiu
jasi
tesi
hosi
mesi
vesi
nysi
Numerals[]
Numerals
nombre
cardinal
numeral
generic
multiplicatiu
0
ništo
ništy
ništöre
ništykorte
1
jedan
jedany
jedanöre
jedankorte
2
deva
devany
devöre
devakorte
3
tera
terany
tarnöre
terakorte
4
štara
štarany
štarnöre
štarakorte
5
pynta
pyntany
pyntöre
pyntakorte
6
šasta
šastan
šastöre
šastakorte
7
sedam
sedamy
sadmöre
sadmakorte
8
osam
osamy
osmöre
osmakorte
9
devet
devety
devtöre
devtakorte
10
desat
desaty
dastöre
dastakorte
11
jedanasta
jedanasty
jedanaste
jednakorte
12
devanasta
devanasty
devanaste
devakorte
13
teranasta
teranasty
teranaste
terakorte
14
štaranasta
štaranasty
štaranaste
štarakorte
15
pyntanasta
pyntanasty
pyntanaste
pyntakorte
16
šastanasta
šastanasty
šastanaste
šastakorte
17
sedamnasta
sedamnasty
sedamnaste
sedamkorte
18
osamnasta
osamnasty
osamnaste
osamkorte
19
devetnasta
devetnasty
devetnaste
devetkorte
20
devadesta
devadesty
devadeste
devadestykorte
30
teradesta
teradesty
teradeste
teradestykorte
40
štaradesta
štaradesty
štaradeste
štaradestykorte
50
pyntadesta
pyntadesty
pyntadeste
pyntadestykorte
60
šastadesta
šastadesty
šastadeste
šastadestykorte
70
sedamdesta
sedamdesty
sedamdeste
sedamdestykorte
80
osamdesta
osamdesty
osamdeste
osamdestykorte
90
dovedesta
dovedesty
dovedeste
dovedestykorte
90
dovedesta-sedam
dovedesta-sedamy
dovedesta-sadmöre
dovedesta-sadmakorte
100
(jedan)séta
(jedan)sety
(jedna)störe
(jedne)štökorte
200
devaseta
devasety
devastöre
deveštökorte
300
teraseta
terasety
terastöre
tereštökorte
400
štaraseta
štarasety
štarastöre
štareštökorte
500
pyntaseta
pyntasety
pyntastöre
pynteštökorte
600
šastaseta
šastasety
šastastöre
šasteštökorte
700
sedamseta
sedamsety
sadmastöre
sadmeštökorte
800
osamseta
osamsety
osmastöre
osmeštökorte
900
doveseta
dovesety
dovestöre
doveštökorte
1 000
(jedan) tesac
(jedan) tesacy
(jedan) tesacöre
(jedan) tesackorte
2 000
déva tésac
déva tésacyn
déva tésacöre
déva tésackorte
1 000 000
meljon
meljony
meljonöre
meljonökorte
1 000 000 000
meljord
meljordy
meljordöre
meljordökorte
1 000 000 000 000
beljon
beljony
beljonöre
beljonökorte
Conjugason[]
Los vèrbs del mrezisk fan servir tres temps fondamentals (passat, present, futur). La relativitat de l'accion se construís mercé a l'aspècte (imperfectiu : lo passat a lo sens d'imperfach, lo futur es compausat ; perfectiu : lo passat a lo sens de perfach, lo present a lo sens de futur immediat). Lo condicional se bastís mercé al prefixi bi- e al passat. La negacion, mercé al prefixi ne-.